Agrarian structure, stem family, labour market and social networks in rural Catalonia (18th-19th Century)
Main Article Content
Abstract
From the description of the ownership structure and family system in Catalonia in the eighteenth and nineteenth centuries the site of each individual is defined. From this definition we analyze the different social networks that were generated, the social fabric derived from the matrimonial chains, the role of women in the relationship between houses, fictional kinship, family and Church relationship through children coming into the Church, the networks derived from the emigration to the city of some children, the practices developed to gain access to the masoverías, the way in which modest families inserted in the labor market to obtain the resources that did not provide them the peasant exploitation. Networks make sense when they are studied related to the way individuals access resources.
Downloads
Article Details
Works are released under a Creative Commons License (Creative Commons 4.0. Atribución-NoComercial-CompartirIgual) which provides unrestricted use, copy and redistribution in any medium or format and remix, transform and build upon the original work properly cited. The Creative Commons License stipulates that: "You must attribute the work in the manner specified by the author or licensor (but not in any way that suggests that they endorse you or your use of the work)."
References
Amades, J. (1980). Folklore de Catalunya. Costums i creences. Barcelona: Selecta.
Amades, J. (1982). Costumari catalí . Barcelona: Salvat Editors / Edicions 62.
Andreu, J. (1986a). Economia i societat a Reus durant la crisi de l'Antic Règim. Reus: Associació d'Estudis Reusencs.
Andreu, J. (1986b). Població i vida quotidiana a Reus durant la crisi de l'Antic Règim (1700-1850). Reus: Centre de Lectura de Reus.
Barrera, A. (1990). Casa, herencia y familia en la Cataluña rural. Madrid: Alianza Editorial.
Borrell, M. (2015). El servei domèstic a la ciutat de Barcelona (1900-1950). Universitat de Barcelona, Barcelona.
Bosch Portell, M. (2010). Movilidad y herencia de los masovers catalanes. La familia Culubret, siglos XVII-XIX. Historia Agraria(52), 45-74.
Colome Ferrer, J. (2003). L'explotació de la terra: el contracte de rabassa morta. en D.D.A.A., De l'aiguardent al cava. El procés d'especialització vitivinícola a les comarques del Penedès-Garraf. pp. 225-238. Barcelona: Tres de vuit.
Congost Colome, R., Gifre Ribas, P., Saguer Hom, E., Torres, X. (1999). L'evolució del contracte de masoveria (Girona, s. XV-XVIII). en R. CONGOST,L. E. TO (Eds.), Homes, masos, histí²ria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX), pp. 269-298. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Congost, R. (1990). Els propietaris i els altres. Vic: EUMO.
Congost, R., Jover, G., Biagioli, G. (2003). L'organització de l'espai rural a l'europa mediterrí nia. Masos, possessions, poderi. Girona: CCG Edicions.
Congost, R., To, L. Eds. (1999). Homes, masos, histí²ria. La Catalunya del Nord-est (segles XI-XX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Fatjo Gomez, P. (1999). La catedral de Barcelona en el siglo XVII. Las estructuras y los hombres. Universitat de Barcelona, Barcelona.
Ferrer Alos, L. (1986). L'església com a institució de crèdit: les quotidianes distribucions de la Seu de Manresa. Recerques(18), 7-46.
Ferrer Alos, L. (1987). Pagesos, rabassaires i industrials a la Catalunya Central (s. XVIII-XIX). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ferrer Alos, L. (1991). Familia, iglesia y matrimonio en el campesinado acomodado catalán (s. XVIII-XIX). Boletín de la ADEH, IX(1), 27-64.
Ferrer Alos, L. (1993). Fratelli al celibato, sorelle al matrimonio. La parte dei cadetti nella riproduzzione sociale dei gruppi agiati in Catalogna (secoli XVIII-XIX). Quaderni Storici, XXVIII(83), 527-554.
Ferrer Alos, L. (1998). La vinya al Bages. Mil anys d'elaboració de vi. Manresa: Centre d'Estudis del Bages.
Ferrer Alos, L. (2004). Kinship as a mechanism in the social structuring of Rural Catalonia (eighteenth and nineteenth centuries). Journal of Family History, 29(2), 135-153.
Ferrer Alos, L. (2005a). Fills a l'església. Una estratègia de reproducció de la petita noblesa a la Catalunya Central (segles XVII-XVIII). en D.D.AA, Església, societat i poder a les terres catalanes de parla catalana, 449-472. Valls: Cossetí nia Edicions.
Ferrer Alos, L. (2005b). When there was no male heir. The transfer or wealth in Catalonia trough women in Catalonia (the pubilla). Continuity and Change, 20(1), 27-52.
Ferrer Alos, L. (2007). Hereus, pubilles i cabalers. El sistema d'hereu a Catalunya. Catarroja: Afers.
Ferrer Alos, L. (2008). Placing sons and daughters in the church: Strategies used by the gentry of Central Catalonia to maintain social status in the 17th and 18th centuries. The History of the family. An International Quarterly, 13, 26-41.
Ferrer Alos, L. (2011). Apparition, évolution et logique des contrats de marriage en Catalogne (XVIème-XIXème siècles). Annales de Démographie Historique, 1, 23-48.
Ferrer Alos, L. (2014). Derechos de propiedad y mercado de la tierra en la Catalunya Vella (s. XV-XIX). El caso de Artés (Bages) Historia Agraria(62), 47-82.
Ferrer Alos, L. (2015). La formació d'una estructura de la propiedad de la terra a la Catalunya Vella (segles XVI-XIX). Manuscrits(33), 67-93.
Ferrer Alos, L., Plans Maestra, J. (2010). De la Valldelshorts i Montpeití al poble de Torroella de Baix. Sant Fruitós de Bages: Ajuntament de Sant Fruitós de Bages.
Jimenez Sureda, M. (1997). L'església catalana sota la monarquia dels Borbons. La catedral de Girona en el segle XVIII. Universitat Autí²noma de Barcelona, Barcelona.
Lopez Guallar, P. (2004). Naturales e inmigrantes en Barcelona a mediados del siglo XIX. Quaderns d'Histí²ria(11), 69-86.
Llobet Masachs, S. (2012). Historia de una familia: los Llobet de Vidreres (siglos XII-XX). Vidreres: personal.
Marques, J. (1999). Els personats i permutes de beneficis al Bisbat de Girona (segles XVI-XVIII). Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, XL, 145-183.
Maspons Anglasell, J. (1962). El contracte de masoveria. en D.D.A.A., Miscel.lí nia Borrell i Soler, 249-260. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.
Mateo, J. (2000). Aní lisi d'alguns aspectes de la població guixolenca del 1824. L'Artau(37).
Munno, C. (2005). Prestige, integration, parentèle: les reseaux de parrainage dans une communauté de Venetie (1834-1854). Annales de Démographie Historique, 1(109), 95-130.
Planes Albets, R. (1983). El creixement econí²mic del segle XVIII a la Catalunya Interior: aproximació al cas del Solsonès i la seva comarca. Tesi de llicenciatura, Universitat de Barcelona.
Roca Fabregat, P. (2005). ¿Quién trabajaba en las masías? Criados y criadas en la agricultura catalana (1670-1870). Historia Agraria(35), 49-92.
Ros Massana, R. E. (2010). Els capítols matrimonials. Una font per la histí²ria social. Girona: CGC Edicions.
Saez, A. (1968). La población de Barcelona en 1863 y 1960. Madrid: Moneda y Crédito.
Saguer, E. C. (2011). Forçats a foc i llum. Una histí²ria oral dels últims masovers de la regió de Girona (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya.
Saguer Hom, E. (2005). Els últims hereus. Histí²ria oral dels propietaris rurals gironins (1930-2000). Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.
Sanmarti Roset, C. (1994). El treball assalariat en els masos de la Catalunya interior al segle XIX: el mas Santmartí. Estudis d'Histí²ria Agrí ria(10), 143-156.
Serra Coma, R. (s.d.). La família Serra (1329-1892). Calders: Ed. familiar.
Sola, A. (1988). Un indií del Bages: Llogari Serra i Vilarmau. Dovella(29), 5-11.
Torras Elias, J. (1984). Especialización agrícola e industria rural en Cataluña en elsiglo XVIII. Revista de Historia Económica, II(3), 113-128.
Torres, X. (1995). La Vall de Torelló als segles XVI i XVII: una histí²ria de paraires i bandolers. Vic: Eumo.
Vila-Masana Portabella, J. (2012). El padró de Manresa de 1824 (I). Dovella(110), 22-29.
Vila Despujol, R. (1988). Una família burgesa manresana en la Catalunya del segle XIX. Els germans Serra-Farreras (1797-1877). Manresa: Caixa d'Estalvis de Manresa.
Violant Simorra, R. (1992). El cicle individual i familiar al Pallars. Tremp: Garsineu.